Aquest llibre ha estat coordinat per la Dra. Maria Jesús Lluelles, i la resta dels autors participants han estat: Montserrat Badia Gomis, Ladislau Baró Solà, Josepa Batalla Salvadó, Mercè Casals Solé, Joan Colldeforns Almiron, Cristina Fernández Farina, Alain Grioche, Maria Jesús Lluelles Larrosa, Mireia Maestre Cortadella, Joan R. Micó Ibáñez i Joan Soler Dòria.
El seu objectiu és establir l'impacte de la immigració en la societat andorrana durant el segle XX, i es tracta de la primera publicació plurisciplinària sobre el tema.
El fet immigratori, com a fenomen social que ha marcat el país al llarg del segle XX, ha anat íntimament lligat a la transformació econòmica que no hauria estat possible sense la contribució de la immigració. L'al·luvió immigratori ha determinat els canvis legislatius necessaris perquè la societat andorrana s'adapti a les noves formes de vida. A més, ha deixat la seva empremta a través de l'aportació humana, econòmica i cultural. En un inici, quan la immigració era minoritària, el país va acollir persones amb valors culturals i aspiracions clarament compatibles amb les locals, però, a partir dels anys seixanta, el fenomen immigratori es torna massiu i adquireix una nova dimensió econòmica i social. Posteriorment, als setanta i vuitanta, les necessitats de modernització administrativa condicionen que al flux massiu s'afegeixi un corrent integrat per professionals que col·laboren en el desenvolupament de certs sectors socials com l'educació i la sanitat, entre altres. Des del punt de vista metodològic, el treball consta de set parts. El primer capítol fa un recorregut pels fluxos migratoris del segle XX, en què s'estableixen les etapes migratòries que ha conegut Andorra. El segon capítol analitza la percepció que té la societat sobre l'impacte de la immigració en el mercat laboral i en l'àmbit cultural i identitari. El tercer capítol aborda les polítiques d'integració, en què l'escola és un instrument clau en les estratègies de l'Estat i la llengua el valor més evocat en totes les regulacions. En el capítol quart es valora la resposta normativa generada pel sistema institucional que s'ha adaptat tant a les profundes transformacions socials i econòmiques com als canvis que s'han produït en el sistema polític andorrà. El cinquè capítol analitza la influència de la immigració, com a factor demogràfic, en la dinàmica natural de la població de la societat receptora. En el sisè capítol, mitjançant una nova i acurada presentació cartogràfica, es constata com la immigració s'ha expandit arreu del territori, malgrat certs casos de concentració. Finalment, el treball clou amb un setè capítol en què s'analitza l'impacte dels estrangers en una sèrie d'aspectes econòmics, com el pressupost de l'Estat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), el mercat laboral i el consum.
