TOTA UNA VIDA PER AFRICA

Els mitjans de comunicació, en voler parlar de l'Església enfoquen
abusivament les estructures eclesials, especialment
el Vaticà, alguns cardenals o bisbes, les conferències episcopals...
Òbviament, el glamour dels focus és una temptació,
de manera que el Vaticà, els cardenals o bisbes en qüestió,
o les conferències episcopals de torn s'han trobat còmodes
acaparant el protagonisme informatiu. Però sabem que
aquest plantejament ha donat una visió esbiaixada de la
realitat eclesial i massa sovint n'ha motivat el rebuig. És com si, en parlar d'un país, únicament es parlés
d'alguns dels seus dirigents. La riquesa humana d'un país o d'un poble va més enllà de la gesticulació que
puguin mostrar els seus dirigents davant les càmeres. La realitat de la vida eclesial és la realitat de tot un
poble format per homes i dones diversos que es senten vinculats a un projecte comú que s'arrela en Jesús
de Natzaret: molts d'ells, vivint situacions compromeses. Més de quaranta anys, deixant enrere l'Empordà
amb tot el que signifi ca i glatint intensament per tot el que comporta l'Àfrica, van molt més enllà d'un
llibre de records o d'anècdotes. En defi nitiva és TOTA UNA VIDA PER ÀFRICA: un digne botó de mostra
de la diversa i rica vivència eclesial que cal agrair a en Josep gaudint del recull de les seves cartes.