El conte s’emmarca en la tradició esclopera de Meranges, on hi havia hagut, segons Pau Riba, “una petita indústria local” durant els mesos d’hivern, quan no es podia treballar a l’exterior. Aquesta tradició queda immortalitzada ara al museu de l’esclop de Meranges, on s’explica el conte que la historiadora Sol Gasch ha plasmat en paper.
A Ca l’Escloper de Meranges fan els millors esclops de la contrada. Després d’una època difícil, ara han rebut una comanda important i se’ls ha girat feina! Però quan el comprador es vol fer enrere, hauran de valdre’s del seu enginy per fer-li aprendre una bona lliçó: la importància de la paraula donada. I és que a Cerdanya, tracte és tracte i val més paraula que pa a taula.
El conte recull vocabulari específic de la professió d’esclopaire, com ara “gansolats”, i també mots de la parla popular cerdana: “viampes”, “trapau” o “casqueta”.
