L'ESCLOPER DE MERANGES

El conte s’emmarca en la tradició esclopera de Meranges, on hi havia hagut, segons Pau Riba, “una petita indústria local” durant els mesos d’hivern, quan no es podia treballar a l’exterior. Aquesta tradició queda immortalitzada ara al museu de l’esclop de Meranges, on s’explica el conte que la historiadora Sol Gasch ha plasmat en paper.

A Ca l’Escloper de Meranges fan els millors esclops de la contrada. Després d’una època difícil, ara han rebut una comanda important i se’ls ha girat feina! Però quan el comprador es vol fer enrere, hauran de valdre’s del seu enginy per fer-li aprendre una bona lliçó: la importància de la paraula donada. I és que a Cerdanya, tracte és tracte i val més paraula que pa a taula.

El conte recull vocabulari específic de la professió d’esclopaire, com ara “gansolats”, i també mots de la parla popular cerdana: “viampes”, “trapau” o “casqueta”.