El llibre debat sobre qüestions com la necessitat del prestador d'últim recurs, els programes de finançament de la unió, l'equiparació de drets amb els països del mercat únic, la disjuntiva entre diversificació i especialització i el manteniment de la identitat.
"L'aposta per la sobirania passa avui dia per la cooperació amb l'entorn que ens envolta", va dir, ja que "l'acord és un enfortiment de la sobirania andorrana i una xarxa de seguretat complementària". Saboya, que creu que a Andorra sempre li ha anat millor quan té una posició proactiva i no reactiva, va defensar que "l'acord és bo per mantenir el control en temes estratègics", mentre que Bartolomé va apuntar que "la prosperitat econòmica depèn de la prosperitat de la regió pirenaica".
"La idea de fer aquest llibre va sorgir fa un parell d’anys, quan Bartolomé estava fent una estada formativa a la missió permanent d’Andorra a les Nacions Unides. Una de les preguntes més recurrents que li formulaven els representants dels països amb qui es reunia era per què el Principat volia associar-se a la Unió Europea. I va decidir respondre-la en forma de llibre, en el ual “sintetitzar les grans línies argumentals que justificaven adoptar un acord com aquest i eventualment comparar els arguments que s’havien utilitzat amb l’evidència empírica que disposàvem de l’acord”.
Cal que s’analitzi l’acord amb una “visió panoràmica i de futur”, fugint de com ens afecta a cadascú com a individu, explicava Bartolomé defensant que com a politòleg té “el deure” de dotar els ciutadans d’un recurs per entendre millor l’acord, i que no és incompatible amb el fet que com a conseller i polític tingui la seva opinió.
Bartolomé arriba a la conclusió que “per culminar el procés d’obertura econòmica, l’única manera és formalitzant l’entrada al mercat interior”, ara bé, això no vol dir que sigui suficient. En aquest sentit, va assenyalar que tant el mercat interior europeu com l’acord d’associació són dinàmics i que continuaran evolucionant en el futur.
I la pregunta que cal fer-se, segons va especificar Saboya, és “si estem millor amb aquest acord o sense”. Per Baró “l’equació és molt clara” i no aprovar l’acord generaria incertesa i, igual que no ens podem banyar dues vegades en un mateix riu, tampoc es donaran les mateixes condicions per repetir l’acord. Saboya va destacar que amb aquest “Andorra adquireix drets”, i també el dret de “treure’s l’estigma” i poder jugar de tu a tu. I si el no a la Constitució produïa vertigen a Baró el 93, ara és la “manca de model alternatiu” el que ho genera a Bartolomé."
Bon dia Andorra
