L’Urgellet i Andorra formen part d’un antic país històric. Tradicionalment, la plana de la Seu d’Urgell ha estat l’epicentre d’aquest territori, cruïlla d’antics camins que comunicaven amb la Cerdanya, el Pallars, les valls andorranes i les valls de Cabó, Alinyà i Nargó. Les dues principals vies de comunicació eren el camí Cardoner, que connectava el país amb l’actual Catalunya central, i la Strata Ceretana, que des de la capçalera del Segre menava vers la ciutat d’Ilerda. Ambdues vies van ser reaprofitades i millorades pels romans quan van conquerir el país i van sotmetre la població indígena a un lent però efectiu procés d’aculturació que va acabar forjant un territori romanitzat, tant culturalment com lingüísticament. Tanmateix, l’important nombre de topònims preromans conservats ha fet plantejar la possibilitat d’una pervivència lingüística i cultural del substrat indígena anterior a l’arribada de Roma. El llibre que teniu a les mans intenta explicar i divulgar les fonts i les evidències arqueològiques que permeten conèixer com era aquest antic país antic i com es va produir la romanització a l’Urgellet i a les Valls d’Andorra.
Autor: Valera, Quim
Quim Valera Barros (Andorra la Vella, 1972) és historiador, màster en història antiga del Mediterrani. Divulgador del patrimoni historicoartístic andorrà i pirinenc, una de les seves dèries més persistents és precisament fomentar la unió i col·laboració entre els amants del llegat històric, i a tal fi ha estat membre fundador del Col·lectiu de Guinda. La seva feina divulgadora es reflecteix en xerrades, conferències, col·laboracions en espais dedicats a la divulgació a Ràdio Nacional d’Andorra, Cadena Pirenaica, Laurèdia TV, i de forma més periòdica com a columnista al Diari BonDia. Forma part també de l’actual junta de Velles Cases Andorranes, que vetlla pel nostre patrimoni des del 1984. Actualment compagina aquestes tasques amb la de docent, com a professor d’història i formació andorrana, així com en el món de les assegurances. La base primordial dels seus estudis és la defensa a ultrança del vincle històric, cultural i emocional entre tots els pobles pirinencs, més enllà de les divisions frontereres.
