Els pagesos i els pastors sempre han comptat amb el suport d’eines que els han ajudat a dur a terme les tasques necessàries per subsistir. La mecanització del camp ha fet que molts d’aquests estris manuals hagin passat a la història, i s’hagin convertit en records d’un temps passat. La voluntat d’aquest llibre -centrat en Andorra, però alhora universal per la seva temàtica- és presentar un recull d’algunes eines necessàries per a dur a terme tasques com el cultiu del blat, la cria i la matança del porc, el treball de la fusta o la cura dels ramats d’ovelles que feien la transhumància. Amb vocació de record i homenatge, l’Albert Rossa recupera en aquest volum eines i fets d’una època no tan pretèrita que ens permeten endinsar-nos en la vida dels nostres avantpassats que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia i, sobretot, conèixer de quins mitjans es valien per fer-ho.
Autor: Rossa Naudi, Albert
Albert Rossa Naudi (Canillo, 1945), neix i es cria en una casa de pagès. Cursa estudis a l'escola francesa de Canillo i posteriorment al Cours complémentaire d'Andorra la Vella. Fora del Principat prossegueix la seva formació primer a Perpinyà, al Lycée Arago, i finalment a la Universitat de Ciències de Montpellier, on obté una llicenciatura en Ciències Físiques. De nou a Andorra, és professor de l'ensenyament francès fins al 2006, quan es retira. Mentre estudiava, exercia la seva primera professió, la de pagès, durant els estius i les vacances escolars. Per aquest motiu, durant l'hivern tenia una veixiga provocada per l'escriptura, a l'esquerra del dit major de la mà dreta; mentre que a l'estiu en tenia unes quantes als dits de les dues mans, causades per la feina de pagès que feia cada dia. Aquesta feina -que consistia a cavar, dallar, regirar l'herba, portar feixos i un llarg etcètera-, li van deixar un record que l'han portat avui a homenatjar les persones que l'han exercida, amb duresa i tan sols amb l'ajuda d'eines molt simples.
