Com la resta del país, les comarques de l’àmbit del Cadí i el Pedraforca mantenen vives un bon grapat de tradicions i manifestacions festives populars; en alguns casos, cal remuntar-nos força segles enrere per trobar-ne les arrels. Es tracta de manifestacions que han perviscut al llarg dels anys, sobreposant-se a nombroses dificultats, sovint gràcies a la voluntat popular, que ha lluitat per mantenir-les. El Ball Cerdà, el retaule de sant Ermengol, el Cercamon, els Ballets de Talló, la representació de la llegenda de la Vella de l’Estany, el ball de la Coca, la Fia-faia o, per descomptat, la Patum són algunes d’aquestes tradicions i festes populars que han arrelat a l’imaginari col·lectiu de les nostres comarques i han arribat amb vigor fins avui. Parlar d’aquest patrimoni, del que significa i de les persones i entitats que l’han fet i el fan possible ens sembla una bona manera de celebrar el número 30 de la revista
Article destacat:
Conversa amb l’ànima de l’Arxiu Diocesà d’Urgell.
Benigne Marquès tenia clar que volia ser mossèn ja des de ben petit.
Nascut a Oliana quan els darrers trets de la Guerra Civil encara ressonaven, va créixer en el si d’una família pagesa. Va fer els tretze cursos del seminari a la Seu d’Urgell i va acabar els estudis de dret canònic a Salamanca, on va coincidir amb un professor que li va obrir les portes al coneixament dels textos antics. Després que el bisbe Martí Alanis l’enviés al Vaticà a fer els estudis necessaris per poder dirigir l’Arxiu Diocesà d’Urgell ha passat mitja vida entre pergamins i còdecs, però no ha deixat mai d’exercir de rector de poble.
Inclou LA REVISTA GARONANOGUERES MÚM 1