PARAULA D'ANDORRA

El català té més de 10 milions de parlants, però enmig del Pirineu hi ha un petit racó d’uns 70.000 habitants que té la seva pròpia manera de parlar-lo, amb paraules que el pas del temps ha anat adequant a les seves peculiaritats polítiques i històriques. El temps ha deixat gairebé una cinquantena de paraules pròpies que el tercer volum de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans recull, i el doctor David Paloma ens les explica en aquest llibre en format de petites càpsules lingüístiques.

«No ens ha d’estranyar que David Paloma, sensible a la diversitat, arran de l’aparició de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (2019), on és àmplia l’entrada d’andorranismes, fructifiqués la secció «Paraula d'Andorra», dins la revista Culturàlia del Principat, destinada a comentar extensament 46 paraules pròpies d’Andorra, que avui es reuneixen en forma de llibre. La preparació de l’autor no pot ser més sòlida per tractar un tema com aquest: llibres i articles sobre ortoèpia, ortografia, lexicografia, ressenyes i cròniques a diverses revistes o iniciatives entorn de l’activitat prodigiosa de Pompeu Fabra palesen una formació cabal de lingüista i pedagog de la llengua.»
Del pròleg de Joan Veny
David Paloma (Terrassa, 1969) és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, copromotor de les rutes Pompeu Fabra (Barcelona, Gràcia, Prada i Bilbao) i autor, amb Mònica Montserrat, de les guies de butxaca Ruta Pompeu Fabra i Ruta Pompeu Fabra Prada / Bilbao. També és coautor de L'abecé de Pompeu Fabra i de diferents obres relacionades amb les ciències del llenguatge: la més recent és un Diccionari de dubtes del català oral, en línia