Grimpar, a part de ser molt atractiu, té alguna cosa de màgic, una espècie de retorn als nostres avantpassats més llunyans, a aquells homínids que es movien amb les quatre extremitats. Cal ser conscients que només grimpant s'arriba a la majoria dels cims del Pirineu central, inclosos els seus mítics...
Grimpar, a part de ser molt atractiu, té alguna cosa de màgic, una espècie de retorn als nostres avantpassats més llunyans, a aquells homínids que es movien amb les quatre extremitats. Cal ser conscients que només grimpant s'arriba a la majoria dels cims del Pirineu central, inclosos els seus mítics tresmils. Al Pirineu català n'hi ha menys, és veritat, i una bona part d'aquests cims són assequibles a peu pels itineraris normals, però hi ha altres rutes que requereixen grimpada fins i tot en sectors de la serralada que no són d'alta muntanya, com a l'Albera o a l'Alta Garrotxa, a més de serres exteriors del Prepirineu.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra
política de cookies
