Robinson Crusoe va ser el seu primer llibre de nàufrags. «Era la primera novel·la que llegia en la meva vida i tenia la¬sensació clara que aquell llibre escrit al segle XVIII parlava¬de mi». I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep Albanell ja se'n sentia, com a nen solitari¬que s'espavilava per adaptar-se a una nova ciutat, on¬se sentia foraster, i a una nova escola, on notava que no l'estimaven.
Amb la Seu d'Urgell del primer franquisme com a escenari, Albanell entreteixeix anècdotes de la infantesa per a crear un relat farcit d'emocions i ironia que es llegeix amb un somriure als llavis. És així com retrata el món sòpit i gris de la dècada dels cinquanta, a través de la mirada càndida d'un nen i del sedàs de la distància però, sobretot, de la literatura.
