El català té més de 10 milions de parlants, però enmig del Pirineu hi ha un petit racó d’uns 70.000 habitants que té la seva pròpia manera de parlar-lo, amb paraules que el pas del temps ha anat adequant a les seves peculiaritats polítiques i històriques. El temps ha deixat gairebé una cinquantena de paraules pròpies que el tercer volum de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans recull, i el doctor David Paloma ens les explica en aquest llibre en format de petites càpsules lingüístiques.
«No ens ha d’estranyar que David Paloma, sensible a la diversitat, arran de l’aparició de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (2019), on és àmplia l’entrada d’andorranismes, fructifiqués la secció «Paraula d'Andorra», dins la revista Culturàlia del Principat, destinada a comentar extensament 46 paraules pròpies d’Andorra, que avui es reuneixen en forma de llibre. La preparació de l’autor no pot ser més sòlida per tractar un tema com aquest: llibres i articles sobre ortoèpia, ortografia, lexicografia, ressenyes i cròniques a diverses revistes o iniciatives entorn de l’activitat prodigiosa de Pompeu Fabra palesen una formació cabal de lingüista i pedagog de la llengua.»
Del pròleg de Joan Veny
David Paloma (Terrassa, 1969) és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, copromotor de les rutes Pompeu Fabra (Barcelona, Gràcia, Prada i Bilbao) i autor, amb Mònica Montserrat, de les guies de butxaca Ruta Pompeu Fabra i Ruta Pompeu Fabra Prada / Bilbao. També és coautor de L'abecé de Pompeu Fabra i de diferents obres relacionades amb les ciències del llenguatge: la més recent és un Diccionari de dubtes del català oral, en línia
