A Nuits Andorranes, Isabelle Sandy hi canta Andorra, el seu país ideal de referència, però en aquest cas mitjançant el patiment de Joan Moles d'Encamp, accidentat i enamorat d'una immigrant espanyola que havia fugit d'una Catalunya en guerra.
Sandy reafirmava a La nova Andorra, la seva confiança envers aquest petit estat pirinenc, amenaçat pel pas dels segles vinents, convençuda que «el progrés no mataria Andorra, que el seu poble romandria, malgrat la fam dels grans, un infant lliure de la muntanya amb els seus propis costums, les seves lleis no escrites enlloc però respectades, les seves institucions i la seva fe».
