Els darrers anys del segle X, el comtat d'Urgell, que en temps de Guifred I, Guifred II i Borrell, successor de Sunifred II (948), estigué sota la soberania de la casa comtal de Barcelona, tornà a separar-se, en la persona d'Ermengol I (992,1010), fillde Borrell II i germà del comte barceloní Ramon Borrell. Així s'inicià la gloriosa disnastia dels Ermengol, de la qual trobem ben relacionats els primers comtes amb Mir o Miró de tost i el seu fill Arnau Mir, el conqueridor de la vall d'Àger i altres terres de la Noguera, d'on fou també repoblador.