{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\qj\lang3082\f0\fs24 La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l\'b4any 785. Esdevingu\'e9 la ciutat m\'e9s important de la frontera amb Hisp\'e0nia, la terra controlada pels musulmans. Era l\'b4indret on s\'b4al\'e7ava la catedral i el centre d\'b4un comtat molt ampli, que s\'b4estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls d\'b4Amer i Angl\'e8s fins a la mar. Aquest Atles del comtat de Girona, tercer volum de la col-lecci\'f3Atles dels comtats de la Catalunya Carol\'edngia, inclou nombrosos mapes on hi ha situats tots els top\'f2nims esmentats als documents dels segles VIII, IX i X, on apareixen dibuixats els dominis dels principals senyors laics i eclesi\'e0stics (com la seu episcopal o dels monestirs d\'b4Amer, Sant Feliu de Gu\'edxols o Sant Pol de Mar) i on s\'b4han representat algunes realitats econ\'f2miques (conreus i rompudes, boscs, vies, molins, fors, etc.).
\par \pard\f1\fs16
\par }
