En aquest segon volum de la Història territorial de la Vall d'Andorra podem copsar com es van produir els grans canvis que van portar de la vall medieval a l'estat de dret actual, del consell oligàrquic com a òrgan de poder al parlament, de les comunitats veïnals a les administracions locals, de veïns a ciutadans; en definitiva, de món rural a societat urbana.
Entre els segles XVI i XX, el Principat d'Andorra ha vist com el seu territori es transformava substancialment. Canvis en el paisatge i en el règim jurídic. Però també l'espai d'administració i la potestat van patir canvis fruit de les pressions socials i econòmiques sobre els recursos com a resultat d'estratègies, ajustos i adaptacions per fer front a les condicions mutants dels mercats regionals. En les pàgines d'aquest llibre es descriu el desenvolupament dels quarts i els comuns, les seves relacions territorials i la gestió que feien dels recursos naturals (pastures, fusta, llenya, carbó, conreus), que van donar com a resultat diferents pactes o concòrdies, però també llargs plets enquistats en la sociatat andorrana com els de Concòrdia, la Gonarda, Encodina, Palomera i Enclar.
Respecte a l'exterior, s'exposa el llarg i lent procés que va portar de la delimitació parroquial al reconeixement de la frontera internacional, amb tensions i lluites per mantenir els límits històrics i conservar els drets d'empriu davant Espanya i França. (De la contraportada)