En la guia A peu per les serres pre-pirinenques de Tremp, la col·lecció "De Ferradura" continua avançant en el seu particular viatge a peu pels territoris de parla catalana. Aquest cop l’àmbit geogràfic de la guia no te uns límits clars i precisos sinó que abraça una franja de territori on conflueixen dues condicions idònies per als caminants curiosos: un espai natural ben conservat amb paisatges molt particulars de gran força visual i una bona xarxa de camins tradicionals recuperats per l’Ajuntament de Tremp. El Pui de Lleràs és el pal de paller d’aquesta guia, el far que es veu des de tots els itineraris com una referència geogràfica clara i precisa. Aquest cim del pre-Pirineu de Lleida corona una franja de territori que va de la Noguera Pallaresa a la Noguera Ribagorçana saltant de penya-segat a penya-segat i de barranc a barranc. No és un territori ben definit administrativa ni històricament parlant. Però la Terreta, la serra de Sant Gervàs, el Pui de Lleràs i Gurp comparteixen un passat i una història similars, formen part d’una mateixa realitat social i tenen en comú un mateix paisatge i idèntics valors naturals. Aquí no hi ha noms llegendaris d’indrets reconeguts per la majoria de catalans, però en canvi és possible trobar racons admirables que faran gaudir als visitants que s’hi acostin sense prejudicis. Si mai no s’hi ha dirigit la mirada ni l’atenció de ben segur que no és per la qualitat del seu paisatge. Les serres de Tremp són riques en talaies naturals. Un bon indret pels caminants que es deleixen per un horitzó obert i racons singulars.
