Un dels episodis polítics més ignorats i ocults dels últims anys del franquisme i dels primers anys de l'anomenada transició a Catalunya va ser l'existència d'una organització secreta que es proposava ser el nucli embrionari de la institució militar catalana i que, amb aquesta finalitat, va despleghar un aparel humà i organitzatiu sofisticat i basat en la dedicació professional dels seus membres.
Batejada, tardanament, per la policia espanyola amb el nom d'època (Exèrcit Popular Català) i coneguda al seu moment en relació amb els anomenats "cas Bultó", "cas Viola" o "cas Batista i Roca", aquesta organització clandestina va encarnar a finals des anys seixanta i durant els anys setanta la continuïtat de les seccions militars dels partits independentistes que seguien la línia del Front Nacional de Catalunya, Nosaltres Sols i Estat Català. (De la contraportada)
Nombroses referències de refugiats i de reunions clandestines a Andorra.
