MONTSE MALLOLL , la primera protagonista dels BERENARS LITERARIS

Els Berenars Literaris d'enguany comencen amb una il•lustradora. Ja l'any passat el CCC va obrir als berenars a la participació d'altres actors literaris que no fossin estrictament els que es dediquen al text, i enguany en segueix l'estratègia per mostrar tot el camí que pateix un relat per acabar a les mans del seu lector i ho fem amb la presentació de la Montse i els seus dibuixos. El berenar, com sempre obert a tothom, es farà aquest dimarts 16 de desembre a les 19h a la Llibreria La Puça / El Rebost del Padrí, al Carrer de la Vall d'Andorra la Vella. Montse Mayol (Barcelona 1976). Formada en la vessant més tècnica amb estudis d’Arts Gràfiques als Salesians de Sarrià, i una vessant més creativa fent il•lustració a La Llotja (Avinyó), i Belles Arts en l’especialitat de dibuix. En el camp editorial ha il•lustrat Aitana i el seu gat Romeu (La Buganville), Anem a fer la migdiada (EMG) , Plou... però quin sol! (La Meceua), Hi havia una vegada El Prat (Ajuntament del Prat de Llobregat), Cabretes al país de les Meravelles (Sidillà) i també per a revistes com Clara, Revista de Girona i Revista Portella. Fins ara ha estat professora de dibuix i còmic a l’Escola d’Arts del Prat i en l’actualitat s’ha establert al Principat d’Andorra. La seva darrera creació: Cabretes al país de les Meravelles “Se sap que fa molts anys, tants com 600, havia existit una cabra diferent de les altres: era la cabra catalana. Quan ja es pensaven que no en quedava cap més, cap ni una, van trobar el ramat de l’Antoni Pellisser, que en tenia unes quantes i les feia pasturar per les terres del Montsec, a Sant Salvador de Toló. Va ser un descobriment insòlit, sensacional. Qui havia de dir que un sol pastor hagués aconseguit preservar tota una espècie? Aquí teniu com hem imaginat nosaltres la història de les cabretes catalanes.” “Aquest conte que teniu a les mans explica, de forma més o menys fidel, un fet real. La part de ficció ja la descobrireu quan el llegiu... La part real ara us l’expliquem: La Cabra Catalana és una antiga raça pròpia i exclusiva de Catalunya i, sobretot, de les comarques pirinenques. La trobem documentada amb aquest nom ja al segle XIV. La competència amb altres espècies en va reduir molt la quantitat d’exemplars fins al punt que l’any 2005 els científics la van declarar extingida. Però el mes d’abril de l’any 2011 es van trobar quaranta cabretes catalanes que havien viscut a Sant Salvador de Tolós, a Lleida, prop del Montsec, formant part d’un ramat que l’Antoni Pellisser havia cuidat durant anys. Va ser una troballa insòlita. L’Antoni havia mantingut el ramat de la seva família sense barrejar-hi mai exemplars d’altres races, de manera que havia mantingut la puresa d’aquesta varietat de cabra. L’any 2012, l’associació Slow Food va aconseguir que els exemplars trobats es reproduïssin i va garantir d’aquesta manera la seva supervivència.”